La Nemaïda

Lecture numérique – Chant 1

Page 9

Ben de gen mi diran : che sota vanità !

Emb’ ai sieú cant, acheú si cres de n’ encantà ?

Perche n’ha faç touì rire en assemblan doui rima,

Pensa de l’ Elicon estre soubre la sima,

E ch’ un Poëma enfin naïsse com’ un boulet.

Sieú fouol, acò si pòu, ma non sieú lou soulet.

Page 10

Laugié sera e matin s’ougne li papigliota ;

Fieuefrre nueç e giou vieste de Mariota ;

Boufet fa de prouget, e Marta a sincant’ an

Cres, emb’ un pou d’afart, de pareisse un enfan.

Se souffrés tantu sot, souffrés la mièu mania ;

Lu mièu alexandrins a la fin son contra l’insomnia :

Lou suget es picion, e non vou plessa en rem,

E per la tersa fes vouòli parlà de Nem.

Nem es la mièu passion, sens’ eù non pouodi vieure ;

Nem mi dona l’elans, eù soulet mi fa scrieure :

Nem, dintre lou mièu sprit, es mai ch’ Agamennon,

Coura dì sì, es sì ; coura dì non, es non.

Per mi moustrà savent non duerbi rem lu libre :

Paglion vau ben lou Zante, e Magnan vau lou Tibre,

Nissa vau Troja e Roma, e trovi lou mojen

De faire dau Casteu lou gran roc Tarpejen.

Canten donca de Nem li virtù, lou courage ;

Non sen dì giamai pron soubre un tau personage :

Non farai com’ lan faç de plus savent che jeù

D’autre canton lu mouort, e jeù cantì lu vieù

Lou poèta dai grec avìa la testa plena

D’Achil, d’Ajax, d’Ecior e de la bela Elena

Virgili nen parlet d’Enea e de Didon,

Che si rimet lou cuou soubre lou fugairon.

Milton, nen pigl toun per de gros Marcantoni,

N’ha vougut fa spavent embe lu sieù demoni.

Lou Tasso plus devot, pensan de faire ben,

N’anava fa stripà dintre Gerusalem.

Page 11

Enfin lou bouon Enrì per veire Gabriela,

En sabatean tan, li laisset li semela.

Cu duerme, han tougiou diç, non poù piglià de pei;

Volter s'es panlajat, e n'ha pescat de bei.

Se pouschessi tamben, nourrit en la sieù scola,

Avé mousclà, broumeç, e lensa e simairola,

E tout en fen la nona, aciapa de Durgan,

Veirias Nem d'aussitot, armat d'un gros Dagan;

Devenì lou terrour, l'espavent de la terra,

Abatre lu fassious, femì touti li gherra,

Voulà com'un Ugliau dau levant au miegiou,

E reglà l'unialexandrins en mancou de vueç giou.

Ma d'estre tan vantat lou mieù Erò s'en lagna;

E pì Nem aima trou li figa de li Sagna;

Non vouoli che s'espose a de dangié troù gran,

E toui lu sieù malur non devon passà l'an.

Donca t'envoucherai, o Musa mieù rangheta,

Rendemi l'esprit clar e la memoria neta,

Laissa lu catre veint, cala da Montmoron,

E ventì refrescà en laiga de Paglion.

Vene giusc' a la Fous, soubre de gauragnada

Veiras lu roussignoù de la nouostra valada,

Entendras lu sieù cant, e pourras au tieù tour

Com'elu moundulà de alexandrins remplit d'amour.

Ma se mi vouos menà per de routa nouveli,

Diloumì, vau loungà un ae de Cianeli:

Serà lou mieù Pegase e monti da cavau;

Au pen dau tieù coulet vi veiras ben o mau.

Page 12

Ma pì, se per malur, contra de jeù ti faces,

Sen un pas difissil perdes la vous, mi laces,

Non vouoli contra tu pà faire lou mutin;

De la Buffa a gran pas aganti lou camin;

Achì li trouverai l'esprit e la sagessa,

Li virtu d'un beù couor, e la vera noublessa,

La candour, l'amitié, secours, proutession,

Mars, Minerva, Temis e lou dot Apollon.

T'envochi Tu tamben, o Magistrat intègre,

Un tieù soulet coù d'ués mi poùrrà rendre alégre,

Prestemì lou tieù sprit, mena lu mieù pinseù,

Sensa tu rem de bouon, sensa tu rem de beù.

Souta d'acheù beù siel, che fouora cadun vanta,

E don l'iver souveu sembla un printen ch'encanta,

A Nissa, luec divin, giardin tougiou flourit,

Doui calegnaire urous, l'un de l'autre cerit,

Lubin dau tendre couor, Courina la timida,

Passavon plen d'amour lu momen de la vida.

Rem non era plus beù, che de lu veire ensem,

A l'amour toui lu giou si brulava d'insen,

E semblava, acheù dieu, ch'es Monarca a Sitera,

D'un avenì ben dous li durbì la carriera.

Non son pa plus coustant, plus tendre, plus urous

Che Courina, e Lubin doui pigion amourous.

En cauche sighe luec don foughesse Courina,

Lu parent a Lubin faion buona mina,

L'envidavon tougiou, e meme en Carneval

Si trouvavon ensem dintre lou meme bal.

Page 13

La contradansa achì, lou vals e la sautusa

Si balavon tougiou sensa malissia e rusa,

E ben souveu Lubin, emb' un sieù coù d'archet,

Ai rasclaire dau bal coupava lou sublet.

Lubin sonava ben, e la sieù calegniera,

Lougiada au premié plan, l'audïa a la carriera,

E surtout acheù giou, ch'en onour dau sieù nom

Touta figlia de ben fa li sieù devoussion.

Ma coma au bonur nouostre un Dieu tougiou non veglia,

Dintre d'un four secondut l'Envidia si reveglia.

Era a la Glourieta e lou giou e la nueç,

E s'era facia achì plus seca ch' un bescueç.

Lu sieù ués enfonsat, la sieù figura touorta

Anonson toui lu mau, che lou sieù couor supouorta;

Li sieù labra son sechi, e giusch' au sieù alen

Sembla che dapertout semene de velen.

Embe touplen d'esfours s'assetta, tan es maigra,

E laissa enfin audi la sieù vous rauca e aigra

» E pourrai supouortà ch' un autre sighe urous?

» Che prove maugrà jeù lu momen lu plus dous?

» E che lu mieù suget, che proutegi e defendi,

» Vegon mourì lu fuec ch' alimenti e ch' assendi?

» Malurous Cupidon, e tu trista Venus

» Ai pen dai vouostre autà, non, non mi veiràs plus.

» Sent fes d'un pur insen v'hai presentat l'omage,

» E sent fes da toui doui non hai ressuT ch' outrage;

» Tamben, maugrà lu Dieù, e lou vouostre pouvoar,

» Veiràs tout sen che poù lou mieù giust desespoar.

Page 14

» Non hai la tieù sentura e sieù destrucia e fabla;

» Non souortì d'acheù Dieu, che gouverna li nebla;

» Ma pouodì comandà, e de Ministre affrous,

» Ai mieù comant soumés, seran ai mieù ginous.

» Touta prosperità mi tourmenta e mi seca;

» A Nem, au famous Nem vouoli faire una leça,

» Che, maugrà lou pouvoar ch'ha dintre lou cartié,

» Li si veghe agantat com' un garri au ratié.

A pena ha diç ensin, che dau sieù lieç si cala,

Soubre lou souol dau four pica tres coù de pala,

Fa tres crit, e tres fes fa cracà lu sieù ouos;

E s'asseta a la fin soubre d'un marit couos.

Acheù bruit, dau sendrié fa souortì li tres souorre,

Ch'han lu pel bourrousclat, e lu bras plen de touorre;

Han sou lou front escriç touta sorta de mau;

Veri figlia d'infer, Ministre dau Dïau,

La terribla Alecton, Megera e Tisifona

Segur ch'ai sieù coustà son de beli persona.

La Discordia es la mage, e li venon aprés

La maigra Calonnïa embé l'ués de través;

E pi l'Ipocrisìa embe la sieù berreta,

Ch'en si pican lou pieç ver darrié v'estileta.

Per l'escala de bouosc sen monton toui tres

Dintre la glourieta, e per achela fes.

Laisson de si cascà li beluga e li sendre,

De l'Envidia ai desir tan leu si vouolon rendre.

L' Envidia apena ha vist ch'arriva acheù triò,

Ch' emb' un ton maigre e sec li parla comacò.

Page 15

» Divinità d'infer, mieú souleta ressoursa,

» Non, vana non serà alexandrins jeú la vouostra coursa;

» Creadì per lou mau, coù che ranalexandrinsés tout,

» E che dai mieú prouget per vautre venghi a bout.

» Lou mieú soubre furour, en un coù vou destina

» Doui amant troù urous, Lubin embe Courina;

» Son proutegeat da Nem, e Nem es un esprit

» Che, dau sieú plus bas age en la rusa nourrit,

» Souta la sieú perruca ha mai de furberìa,

» Ch'una frema en estieú de niera en la camìa.

» Ha lou baston, es fouort, es testart, es mutin;

» Fa cauche fes de alexandrins, san legì lou latin,

» E quach'en discourren faghe un poù lou Tartaglia,

» Toui l'han tougiou cregnut en un giou de bataglia.

» Davan la Crous de marmo, e plus d'un s'en souven,

» Atachet un amic, e lou bastonet ben.

» De Courina e Lubin, per empacià li nouossa,

» Premié coù dau gran Nem anà scanfà la couossa.

» Che sigon feble o fouort, gran; piciouì, paure o ric,

» Li coù de tout coustà sussità d'enemic;

» Che sent bouca a la fes li cridon, Perrucheta:

» Arranças lu picon de li sieú campaneta,

» E, per lou ciacrinà, s'es beú lou sieú destin,

» De li sieú vinaciera avalalì lou vin;

» Non espargnés degun; fouora e dintre la vila,

» Dai Marghilié contr' eú catigoulas la bila

» Ven' hai pron diç, partés, non ven a ciausì,

» Rompen, destrugen tout, e mouren dau plesì.

Page 16

L'Envidia apena ha diç, che, ciangean de natura,

Lu tres mostrou ben leù chiton la sieú figura

La Discordia, a la testa, ha mes un gran capeù,

E s'enfouloupa touta en un negre manteù,

Si fa lou coulou bleime, e s'alonga lou mourre

E piglia en un momen toui lu tret de Fracourre.

La Calonnia aprés, meten lu coutiglion,

Ha la taglia e la vous de madama Poncion

D'achela, che, sourten dau bren, de la farina,

Emb' un coulié de goi si cres una Regina.

Enfin l'Ipocrisìa ha pigliat un er dous,

Dirias, en la veen, ch'e s tougiou a ginous.

Ha lou regart moudest, ten en man la courona,

Resseú de carità, non sabi se li dona:

Per prova ch' ha faς pati embe lou paradis,

Pouorta, pendut au couol, un picion crucifis.

Era l'auba, e dau four lou fuec degià cremava,

La fourniera dau lieç aloura si calava.

De majon en majon la Condiera, en passan,

Cridava, Catarina, Antonia fés lou pan?

Coma lu marrit coù, e li tristi congiura

Si combinon souven en la nueç la plus scura,

E che lu sprit malign, tan son brut, tan son gus,

Cregnon de si moustrà, e redonton la lus;

Li furia de l'infer lou consseú finisseron

E per dialexandrins camin touti tres s'enaneron.

En che luec? lou saupràs, lectour, un autre coù:

La mieu Rangheta es lassa, e si repauva un poù.